Tens els pits blancs, alegres, divertits i suaus,

Tens els pits blancs, alegres, divertits i suaus,

i t'agrada posar-te amb els genolls en terra

i veure com es mouen, en llibertat, els pits,

Cheryl, i mous el bust, i t'agrada mirar-te'ls

i moure'ls lentament, blancs, suaus i rodons,

Cheryl, i altres vegades els veus impacients,

com dos tigres menuts que volguessen anar-se'n

corrent damunt l'estora, Cheryl, alliberats

com dues tendres bèsties, dues petites bèsties

I de sobte te'ls vols agafar amb les mans,

Cheryl, i se t'esmunyen, se'n fugen de les mans,

te'ls poses dins la brusa, lluitant -alegre- amb ells;

vas cordant-te la brusa, Cheryl, i te'ls sents càlids,

i camines després, camines per sentir-te'ls,

i altres vegades corres, Cheryl, pel passadís

i et detures, te'ls sents, no deixes de sentir-te'ls,

creues després els bracos, agafant-te'ls,

tendríssima:

i és ja com si els volguesses adormir: mous el bust

maternalment i dolça, lentament els aplates

i duus entre les dents una cançó petita,

et sents, entre els teus braços, els pits, suaus,

alegres,

dues petites besties, suaus, com pell de tigre.

Mires lluny, se t'escapen, a penes, unes llagrimes,

sents com et puja als ulls una tristor antiga,

uns orígens de selva, de lluna, i arbre, i terca.

Evoques les nostàlgies germàniques de Tàcit.

[Testimoni d'Horaci]