reflexionar

El mateix estat: ara que ja té la televisió, la publicitat i la cultura popular de massa, que són els grans instruments de dominació simbòlica que necesita per disciplinar els ciutadans.

Palau i Fabre

Viure no té sentit, si no és per a morir.
I morir com? I quan? Avui, demá, o ahir?


http://www.edu365.com/eso/muds/catala/aelc/videos/palau/500.htm

Tens els pits blancs, alegres, divertits i suaus,

Tens els pits blancs, alegres, divertits i suaus,

i t'agrada posar-te amb els genolls en terra

i veure com es mouen, en llibertat, els pits,

Cheryl, i mous el bust, i t'agrada mirar-te'ls

i moure'ls lentament, blancs, suaus i rodons,

Cheryl, i altres vegades els veus impacients,

com dos tigres menuts que volguessen anar-se'n

corrent damunt l'estora, Cheryl, alliberats

com dues tendres bèsties, dues petites bèsties

I de sobte te'ls vols agafar amb les mans,

Cheryl, i se t'esmunyen, se'n fugen de les mans,

te'ls poses dins la brusa, lluitant -alegre- amb ells;

vas cordant-te la brusa, Cheryl, i te'ls sents càlids,

i camines després, camines per sentir-te'ls,

i altres vegades corres, Cheryl, pel passadís

i et detures, te'ls sents, no deixes de sentir-te'ls,

creues després els bracos, agafant-te'ls,

tendríssima:

i és ja com si els volguesses adormir: mous el bust

maternalment i dolça, lentament els aplates

i duus entre les dents una cançó petita,

et sents, entre els teus braços, els pits, suaus,

alegres,

dues petites besties, suaus, com pell de tigre.

Mires lluny, se t'escapen, a penes, unes llagrimes,

sents com et puja als ulls una tristor antiga,

uns orígens de selva, de lluna, i arbre, i terca.

Evoques les nostàlgies germàniques de Tàcit.

[Testimoni d'Horaci]

Bauçà

Fa tretze mesos que va morir i en fa dotze que ho vam saber. Aquests dies s'han fent diferents trobades i fins i tot un documental: " Miquel Bauçà, poeta invisible".
Acostar-se al món de Bauçà és com endinsar-se en una maresma, com trepitjar un terreny pantanós, inaudit, enllotat, sense coneixement de la fondària, sense poder-ne calcular les dimensions. No sabem el què ens hi trobarem. Tot Bauçà és un bastió que defensa el frágil interior. "Arriba l'hora de llegir-lo":


“I la mort...”:

I la mort...
I el vestit de mort, i la tinta negra,
i el notari, i el vicari, i les campanes tocant a pobre...,
i els xiprers, i la tarda acubant-se
damunt les creus, i el cel, i la pols, i la terra,
i el final de l’eixida...

Pensaments de Francesc Pujols caçats al vol

Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema.

La superstició —una de les filles més revingudes de la ignorància— porta a creure morals les coses que no ho són i, per tant, a tractar-les moralment, és a dir, a sacrificar-se, o a sacrificar, per elles.

És cert, com ja ha estat dit, que l'home lliure de superstició pot fer el mal amb més facilitat que el supersticiós, però caldria afegir que la força que té aquest darrer per fer el mal és infinitament superior a la de l'altre. El primer, quan fa el mal, generalment, ho sap, mentre que el segon, quan fa el mal, creu fer el bé.

La Humanitat tendeix a la pau, a la higiene i a la ciència. Si no fos així, pitjor per a ella, perquè mentre hi hagi guerra, brutícia i estultícia no haurà acomplit el seu destí, que és la civilització.

Qui no exigeix res a ningú no té per què amagar allò que desitja en el seu fur intern, al revés dels fariseus, que són obligats d'amagar-ho i només ho confessen per una traïció del subconscient, com aquells que diuen: "Jo, si cregués que no hi ha Déu, robaria i mataria", per a significar que els qui no hi creuen són lladres i assassins potencials. No saben que per a molta gent, tant si creu com si no creu, el mal no té cap atractiu. Altrament, no es prodria viure.

Si la mentida no trobés gent disposada a morir i a matar per ella, no subsistiria, al revés de la veritat, la qual posen en perill (si més no, d'enterbolir) els qui moren i maten en nom seu.

Sòcrates ha estat realment l'home més savi del món, tal com va proclamar l'oracle, perquè, tot dient que no sabia res, ensenyava que el primer deure de l'home era de fe la pròpia coneixença, que la causa principal de la maldat humana era la ignorància i que amb la mort no solament no s'hi podia perdre res, sinó que es podia guanyar tot.