dissabte, d’abril 08, 2006

la llengua trossejada

Amb un escamot de tropa
n'és vingut un capità;
un home en tota la vila
ben segur no trobarà.

Vells i nois, per nostra terra,
lluiten valents molt temps fa;
les dones, tot fent desfiles, no paren de cantar.

La cançó no l'entén gaire,
no l'entén el capità;
però li escou la tonada
que fins el fa transmudar.

- No puc més- diu la corneta-
tot seguit ja pots cridar
que ventaré una mordaça
al qui canti en català.

Les dones senten la crida
i se'n posen a cantar;
per cada carrer que passa
un cor se sent esclatar.

En oir tantes cantúries
perd el seny el capità;
empaita una pobra dona
que, estranyada, se'l mirà.

La dona s'atura i canta,
canta ardida en català;
bufetada que li'n dóna
no la fa pas gens callar.

Dins de la boca, amb quimera,
un drapot li fa possar;
els llavis encara es mouen,
es mouen en català.

Allavors li clou els llavis,
possant-hi a sobre la mà;
mes encara els ulls li parlen,
li parlen en català!

Li lleva el drap de la boca
i amb el sabre se n'hi va;
deix la llengua trossejada,
que mai mès podrà cantar.

El fill que duu en ses entranyes
la qui ja no pot parlar,
dins el ventre de sa mare
ja glateix en català.

Frederic Rahola i Trèmols
Cadaqués 1858 -id 1919

Regirant notes, un tros de retall de paper, i aquest poema. Qui es aquest Frederic Rahola: Economista i polític català. Secretari general del Foment del Treball Nacional (1858-1902), donà suport als industrials catalans i defensà el proteccionisme. Diputat conservador (1896), més tard fou diputat i senador de la Lliga Regionalista. Autor d’obres d’economia i d’història, fundà l’Institut d’Estudis Americanistes (que el 1911 es convertí en Casa d’Amèrica).

dijous, d’abril 06, 2006

viatge a Xixón











L’últim viatge a Xixón, per un dels seus carrers...Per defecte, si tots els carrers fossin semblants , fóra una meravella ... tots els carrers del món.





http://ast.wikipedia.org/wiki/Xix%C3%B3n

diumenge, d’abril 02, 2006

passa un obrer



Passa un obrer amb el paquet del dinar.

Hi ha un pobre assegut a terra.

Dos industrials prenen cafè

i reflexionen sobre el comerç.

L'Estat és una gran paraula.

Joan Brossa

http://www.uoc.edu/lletra/noms/jbrossa/index.html

http://www.joanbrossa.org/

aquest món


Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat i quan us arribi l'hora de la mort podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. ( Robert Baden-Powell, fundador de l'escoltisme).