L'amor sempre és pagat amb la pèrdua del seny, amb autorenúncia i la minoritat que se'n segueix.

les fogueres

Maldestres, ranquejant, corren els negres
cavalls per les planúries
del vespre, retallan-se
contra el cel groc amb sols fluorescents.

I cada lluminària de la terra,
cada foguera encesa, significa
la insensata esperança
de la unió darrera en un sol foc
o la total destrucció.

Joan Vinyoli

http://www.uoc.edu/lletra/noms/jvinyoli/index.html

romandre indiferents és comprometedor

" Has vist, en els ulls dels soldats vençuts l'amarga voluntat de viure?" T. L

quan una cosa funciona bé...

La gent jove no acaba d'implicar-se. Això de trobar algú que vulgui treballar sense cobrar, costa una mica.(?).

la llengua trossejada

Amb un escamot de tropa
n'és vingut un capità;
un home en tota la vila
ben segur no trobarà.

Vells i nois, per nostra terra,
lluiten valents molt temps fa;
les dones, tot fent desfiles, no paren de cantar.

La cançó no l'entén gaire,
no l'entén el capità;
però li escou la tonada
que fins el fa transmudar.

- No puc més- diu la corneta-
tot seguit ja pots cridar
que ventaré una mordaça
al qui canti en català.

Les dones senten la crida
i se'n posen a cantar;
per cada carrer que passa
un cor se sent esclatar.

En oir tantes cantúries
perd el seny el capità;
empaita una pobra dona
que, estranyada, se'l mirà.

La dona s'atura i canta,
canta ardida en català;
bufetada que li'n dóna
no la fa pas gens callar.

Dins de la boca, amb quimera,
un drapot li fa possar;
els llavis encara es mouen,
es mouen en català.

Allavors li clou els llavis,
possant-hi a sobre la mà;
mes encara els ulls li parlen,
li parlen en català!

Li lleva el drap de la boca
i amb el sabre se n'hi va;
deix la llengua trossejada,
que mai mès podrà cantar.

El fill que duu en ses entranyes
la qui ja no pot parlar,
dins el ventre de sa mare
ja glateix en català.

Frederic Rahola i Trèmols
Cadaqués 1858 -id 1919

Regirant notes, un tros de retall de paper, i aquest poema. Qui es aquest Frederic Rahola: Economista i polític català. Secretari general del Foment del Treball Nacional (1858-1902), donà suport als industrials catalans i defensà el proteccionisme. Diputat conservador (1896), més tard fou diputat i senador de la Lliga Regionalista. Autor d’obres d’economia i d’història, fundà l’Institut d’Estudis Americanistes (que el 1911 es convertí en Casa d’Amèrica).

viatge a Xixón

L’últim viatge a Xixón, per un dels seus carrers...Per defecte, si tots els carrers fossin semblants , fóra una meravella ... tots els carrers del món.





http://ast.wikipedia.org/wiki/Xix%C3%B3n