Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema.
La superstició —una de les filles més revingudes de la ignorància— porta a creure morals les coses que no ho són i, per tant, a tractar-les moralment, és a dir, a sacrificar-se, o a sacrificar, per elles.
És cert, com ja ha estat dit, que l'home lliure de superstició pot fer el mal amb més facilitat que el supersticiós, però caldria afegir que la força que té aquest darrer per fer el mal és infinitament superior a la de l'altre. El primer, quan fa el mal, generalment, ho sap, mentre que el segon, quan fa el mal, creu fer el bé.
La Humanitat tendeix a la pau, a la higiene i a la ciència. Si no fos així, pitjor per a ella, perquè mentre hi hagi guerra, brutícia i estultícia no haurà acomplit el seu destí, que és la civilització.
Qui no exigeix res a ningú no té per què amagar allò que desitja en el seu fur intern, al revés dels fariseus, que són obligats d'amagar-ho i només ho confessen per una traïció del subconscient, com aquells que diuen: "Jo, si cregués que no hi ha Déu, robaria i mataria", per a significar que els qui no hi creuen són lladres i assassins potencials. No saben que per a molta gent, tant si creu com si no creu, el mal no té cap atractiu. Altrament, no es prodria viure.
Si la mentida no trobés gent disposada a morir i a matar per ella, no subsistiria, al revés de la veritat, la qual posen en perill (si més no, d'enterbolir) els qui moren i maten en nom seu.
Sòcrates ha estat realment l'home més savi del món, tal com va proclamar l'oracle, perquè, tot dient que no sabia res, ensenyava que el primer deure de l'home era de fe la pròpia coneixença, que la causa principal de la maldat humana era la ignorància i que amb la mort no solament no s'hi podia perdre res, sinó que es podia guanyar tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada