Fa tretze mesos que va morir i en fa dotze que ho vam saber. Aquests dies s'han fent diferents trobades i fins i tot un documental: " Miquel Bauçà, poeta invisible".
Acostar-se al món de Bauçà és com endinsar-se en una maresma, com trepitjar un terreny pantanós, inaudit, enllotat, sense coneixement de la fondària, sense poder-ne calcular les dimensions. No sabem el què ens hi trobarem. Tot Bauçà és un bastió que defensa el frágil interior. "Arriba l'hora de llegir-lo":
“I la mort...”:
I la mort...
I el vestit de mort, i la tinta negra,
i el notari, i el vicari, i les campanes tocant a pobre...,
i els xiprers, i la tarda acubant-se
damunt les creus, i el cel, i la pols, i la terra,
i el final de l’eixida...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada