el 20 de novembre, la mort del dictador Franco

El 20 de novembre fa trenta anys de la nit més esperada per molts. La mort del dictador Franco.
La figura menuda, la veu de gralla, el mostatxo prim de principis. El cos intubat, terminal, que eclipsa tants altres cossos tallats en la flor de la vida. El martiri clínic, llei de vida i d'hospital, que fa oblidar milers de martiris imposats. Fosses silenciades, papers espoliats. Transició a la teva ombra, renúncia sota la lloseta del consens. La herència que s'enganxa com el petroli a les costes de Galícia, les últimes voluntats que s'aferren als cors, als caps, a les sociologies. Com costa fer-te morir, que dura i llarga que és l'agonia del teu llegat... Escolta, el rifeny que et va ferir al Biutz, l'any 1926, no podia haver apuntat millor? Ai Franco, quin fastigueig. Perquè allò que més s'agafa de tu, allò que més costa de despatxar, la clàusula més vigent del teu testament, la donació més enverinada, és la mediocritat. Quanta política gris, encara avui, quant de talent exiliat i perdut per sempre. Et vas esforçar a afusellar la intel·ligència, el magnetisme, la diferència, l'elegància, el risc; i els vas voler enterrar a la fossa més inexpugnable. Quin plom de paio. Franco, vagi-se'n ja. Cap a l'hemeroteca.

El Museu de Vilafranca del Penedès exposa, fins al 27 de novembre, la mostra participativa 'Escolta Franco!'. Al pati gòtic del museu s'hi ha instal·lat un bust del dictador (el que hi havia, per força, en temps de la dictadura) davant del qual tothom qui ho vulgui, i de la manera que vulgui, pot deixer el seu testimoni. Tot amb tot, sense malmetre l'escultura. A més, per si algú no s'hi pot desplaçar, a través de la web del museu es pot accedir a un fòrum on també s'hi poden deixar missatges, des d'aquest formulari. Aquesta es la meva participació a través del correu:

CADA MORT ES UNA LLIÇÓ DE VIDA, VISQUEM PERFECCIONANT-NOS, PERÒ NO REPRIMINT-NOS.